J. Torró Torrent, El culte de la Mare de Déu de Blaquerna
a l'Epir dels Comnè i a la Grècia dels Francs.
Studia
Lulliana 57 (2017) 97-116.
Paraules clau Culte de la Mare de
Déu de Blaquerna, iconografia, contactes amb l’imperi bizantí
Key words Cult of the Mother
of God of Blaquerna, iconography, contacts with the Byzantine Empire
Resum El Romanç d’Evast e
Blaquerna se suposa que va ser escrit entre el 1276 i el 1283, i el
nom del protagonista ja apareix al darrer capítol de la Doctrina
pueril, composta entre el 1274 i el 1276. Aquest article explora
les diverses vies a través de les quals el nom de Blaquerna hauria pogut
arribar fins a Llull en les dates assenyalades partint de la constatació
que en origen el nom és un topònim de Constantinoble. A través de
documentació bizantina i de comprovacions in situ, es descriu la
iconografia mariana lligada al topònim Blaquerna i es fa una especial
atenció a l’advocació del culte al despotat de l’Epir i a les possibles
connexions d’aquest culte amb els Anjou.
Abstract The Romanç
d’Evast e Blaquerna is assumed to have been written between 1276
and 1283, and the name of the protagonist already appears in the last
chapter of the Doctrina pueril, written between 1274 and
1276. This article explores the various paths by which the name of
Blaquerna could have come to Llull’s knowledge during that period on the
assumption of the name having originated in a toponym of Constantinople.
Based on Byzantine documentation and verifications in situ, the author
describes the Marian iconography linked to the toponym ‘Blaquerna’,
paying special attention to the dedication of the cult to the despotate
of Epirus and to possible connections of this cult with the House of
Anjou.
Per accedir a tota la col·lecció de
la revista visitau l'adreça
<http://studia lulliana.uib.cat>
|